Edgar Vicho.
Senyors, ja estem de vacances! ara més que mai hi ha temps per anar a aquest tipus d’exposicions! Si voleu conèixer una mica més a fons la vida d’aquest gran personatge... No us la podeu perdre!
Chaplin entra al museu
Seguint la tendència de grans museus europeus de dedicar exposicions a grans figures del cinema (Kubrick, Hitchcock o Lynch han estat exhibits) el CaixaForum mostra la primera retrospectiva a Espanya dedicada a Charles Chaplin, Chaplin en imatges. Amb més de 300 documents, extrets d'arxius familiars, l'exposició promet entretenir tant al públic especialitzat com al públic més general, infants inclosos.
"Amb aquesta exposició hem aconseguit un moment infreqüent, que la gent rigui en un museu", explica Sam Storidzé, comissari de l'exposició, que arriba a Barcelona després d'haver passat per ciutats com París o Brussel·les. Sense voler evitar els riures, la mostra se centra en el personatge de Charlot, símbol universal de principis del segle XX, justament quan es compleix 30 anys de la mort de l'actor i director.
"Tot és inèdit, fer una exposició de Chaplin és inèdit", diu el comissari. Amb fotografies, fragments de pel·lícules i altra documentació, l'exposició convida a veure les pel·lícules de Chaplin des d'una altra perspectiva. "Hi ha una voluntat de crear un diàleg entre les imatges fixes i les animades, com si passessim entre vestidors per comprendre com esstà feta la pel·lícula", explica Storidzé.
L'art de Charlot
Amb un barret, un bastó, un bigoti i uns pantalons amples Charles Chaplin va crear a Charlot, una icona que va sortir per primera vegada al film de 1914 Kid auto races at Venice, que obra l'exposició.
El primer Charlot era maliciós, però poc a poc el personatge va evolucionar per convertir-se en una figura més romàntica i bondadosa. L'èxit de Charlot va ser tan gran que ben aviat van sortir imitadors; fins al punt de portar als tribunals a un d'ells, que es feia dir Charlie Aplin.
Inconfusible, Chaplin va crear amb Charlot un llenguatge propi. "A l'exposició mantenim la idea segons la qual Chaplin ha creat un llenguatge, el de la pantomima, el del moviment corporal, que és una forma d'expressió", explica el comissari.
Per subratllar aquest aspecte, la mostra inclou una instal·lació amb tres pantalles, que projecta alhora diferents films per contraposar-los i parlar del moviment característic de Charlot, especialment la seva particular manera de caminar.
La figura de Charlot, els seus moviments mecànics, també va influir als artistes d'avantguarda, especialment a Fernand Léger, diferents obres del qual, entre elles un film d'animació, també s'han recollit en aquesta exposició. Però de Charlot, també es van fer còmics i cromos, entre altres materials.
El Chaplin més inèdit
Entre tota la documentació que mostra l'exposició hi ha algunes petites joies, que cal no perdre's. Entre elles, les pel·lícules d'aficionat que Chaplin va rodar als anys 50. Es tracta de films domèstics en què Chaplin recreava alguns dels gags que el van fer més famós per als seus fills.
Un altre film domèstic és una gravació del germà del director, Sidney Chaplin, de l'escena del ball de The Great Dictator, que per primera vegada se'ns mostra en color, en aquest document. També es projecta una escena que va ser tallada de City Lights i que podria ser un curt autònom.
A banda, també hi ha imatges dels primers treballs de Chaplin, gràcies a la recuperació de l'Àlbum Keystone, els primers estudis pels quals va treballar Chaplin, que després va crear el seus propis. La faceta de director de Chaplin també es pot veure en un extracte de How to make movies, on veiem com interpretava els papers dels actors de les seves pel·lícules abans de filmar.
La fi d'una època
Amb l'arribada del cinema sonor, davant el qual Chaplin es va mostrar molt escèptic, Charlot, figura del cinema mut no tenia massa sentit i el seu creador va decidir acabar amb ella a Monsier Verdoux i Limelight, després de fer-la cantar amb un llenguatge inventat a Modern Times. No obstant això, a The Great Dictator Chaplin pronuncia un discurs contra la mecanització.
A més de la contribució que Chaplin va fer al cinema, l'actor i el director sempre es va mostrar com una persona compromesa, fet pel qual va ser víctima de la caçera de bruixes de McCarthy i es va haver d'exiliar a Suïssa, malgrat que els Estats Units van ser la pàtria adoptiva de Chaplin. Però res de tot això va poder acabar amb la força mítica de Charlot
Lloc: CaixaForum Centre Social i Cultural
0 comentarios:
Publicar un comentario